TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG

  Les nevades del món antiu a Sant Vicent del Raspeig FET PER LO TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG Encara que hui en dia Sant Vicent del Raspeig s’associa a un fred, frígid en l'hivern, el passat ens mostra que la neu també ha format part de la seua història . En el món antic i preindustrial, les condicions climàtiques eren més extremes i variables, i els episodis de fred intens arribaven fins i tot a zones pròximes a la costa. Un clima més dur en temps antius Durant l’edat mitjana i l’edat moderna, sobretot entre els segles XIV i XIX, Europa va patir un període de refredament conegut com la Petita Edat del Gel . En aquells segles, els hiverns eren més llargs i rigorosos, fet que afavoria nevades en llocs on hui resulten poc habituals , com el Camp d’Alacant. Sant Vicent del Raspeig, situat a una certa altura respecte al nivell de la mar i a prop de serres com el Maigmó, era especialment sensible a les entrades d’aire fred del nord i del nord-est. LO VENT TRAMUNTANAL. Fonts...

                                                        ELS VINYARS I EL RAÏM FET PER LO TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG Entre fondalades de terra roja: les vinyes oblidades de Sant Vicent del Raspeig Un país de secà, sol i silenci Sant Vicent del Raspeig, abans de ser poble gran i ciutat mig feta, era sobretot terme ample i aspre, de secà patit i horitzons oberts. Entre fondalades de terra roja, forta i pedregosa, s’estenia un mosaic de vinyes, ametlers i garrofers que donaven menjar i faena a moltes famílies. Aquelles terres no eren agraïdes: calia suar-les, doblegar l’esquena i tindre paciència. Però la vinya, austera i resistent, s’hi adaptava bé, i acabà sent una de les grans riqueses del camp santvicenter. La vinya com a manera de viure No es pot parlar de les vinyes sense parlar de la gent. El vinyar era una extensió de la casa, una...

                                                             LA BATUDA Fet per lo Tio Canyot de Sant Vicent del Raspeig i l'Home del Capell En est article hem de donar les gràcies a tots els treballadors que han practicat esta feina polsosa i lenta que fins avui dia ens ha arribat el caliu del foc que fou. La Batuda i la Sega a Sant Vicent del Raspeig: Pols, Suor i Ritme del Camp 1. Els camps que desperten amb el sol A primera hora del matí, els camps de forment i cibada de Sant Vicent del Raspeig s’omplen de llum daurada. L’aire encara és fresc, però promet un dia intens. Els veïns caminen cap a la collita amb les falçs i els batuts a les mans, i cada pas aixeca un núvol de pols fina que anuncia l’esforç que vindrà. Els camps, estirats com un mar de verd i or, semblen tranquils, però saben bé que aviat seran el lloc de suor, pols ...

                                                  L'APICULTURA FET PER LO TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG Entre la terra roja i el brunzit etern: els apicultors de Sant Vicent del Raspeig La pell del territori Sant Vicent del Raspeig reposa sobre una terra vermella i ferma, dura com una promesa antiga i fidel com un costum heretat. És una terra que es clivella sota el sol del migjorn valencià, que guarda la memòria de les pluges escasses i del treball pacient. Els camins polsosos, els marges de pedra seca i els bancals mig oblidats dibuixen un paisatge sobri, sense ornaments, però ple de veritat. Ací, la natura no s’exhibeix: resisteix. La flora humil que ho diu tot Entre matolls baixos i aromes discretes, el romer encén l’aire amb el seu perfum aspre; el timó s’escampa arran de terra com una oració silenciosa; l’espart, tenaç, cus el sòl perquè no s’esl...

                                                     ELS LLIMERS FET PER LO TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG Els  Llimers del Sant Vicent Antic: Memòria d’un Regne Vegetal I. El batec antic dels carrers Al Sant Vicent antic, allí on les façanes encara porten la pàtina d’un temps que no s’ha acabat de fondre, els llimoners eren com un salms verds que resaven sense boca. Les pedres velles dels carrers—tan gastades com les soles dels llauradors del Migjorn—ressonaven, al pas de la gent, amb eixe perfum agredolç que només sap fer la flor del llimer quan s’obri al sol del març. Era costum que els menuts jugaren a l’ombra del fullam, tocant els fruits com si foren campanetes d’or, i els majors, asseguts a la fresca, contaven que aquells arbres ja eren allí quan Sant Vicent Ferrer predicava miracles mentre avançava, per aquells mateixos carrers, am...

                                                          L'AMETLER FET PER LO TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG EL LLARG CANT DELS AMETLERS: MEMÒRIA, BELLESA I RESISTÈNCIA A SANT VICENT DEL RASPEIG 1. Una Geografia Escrita en Ametlers Sant Vicent del Raspeig, abans de les rondes, abans dels polígons i de les facultats, era un poble abraçat pel secà. Un secà auster, de terra tossuda i generosa alhora. En eixe paisatge, l’ametler feia de fil conductor. Els seus braços retorçats, marcats pel temps, s’alçaven com signes d’escriptura antiga sobre el paper rogenc del terreny. Els ametlers eren l’abecedari més vell del poble. Llauradors, criatures, dones que anaven a esporgar, hòmens que tornaven de la faena: tots ells compartien un mateix horitzó on es dibuixaven les siluetes d’aquests arbres. Quan bufava el vent de ponent, l’ametler tremolava c...

                                                                EL GUARET  Per l'Home del Capell. Guaret: el any que la terra callava Als voltants de Sant Vicent del Raspeig, quan el camp encara marcava la vida de la gent, existia una paraula que tots pronunciaven amb respecte: guaret . Darrere d’aquell mot s’amagava un ritual antic, tan vell com els masos que, des de les llomes suaus del terme, vigilaven la feina dels llauradors. El moment de deixar fer a la terra Quan acabava la collita i les eres quedaven plenes de pols daurada, era també el temps de prendre decisions. El llaurador caminava pels seus bancals, remenant el sòl amb la bota, mirant el color de la terra com qui llig un llibre. Si el terreny havia donat massa dos anys seguits, si la collita havia sigut pobra o si la pluja no havia acompanyat, la sentència e...

                                            ELS CARBONERS Fet per el Tio Canyot Els Carboners: L’Ofici Obscur que Encén la Memòria En les entranyes de les nostres serres, allà on el silenci es fa dens i l’aire du l’aroma primitiu de la resina, va nàixer un dels oficis més antics i respectats de la nostra cultura: el de carboner. Un ofici que hui s’apaga com un ble cansat, però que durant segles mantingué el país encés, literalment i simbòlicament. Els amos de la muntanya Els carboners no eren simples treballadors; eren una estirp. Homes i dones que vivien entre pins, carrasques i suredes, companys inseparables de la boira de l’alba i del gemec constant de la fusta que es prepara per a transformar-se. Coneixien els boscos com altres coneixen les línies de la seua mà. Sabien on creixia la llenya bona, quina fusta cremava lenta i quina es trencava massa prompte. Per a ells, cad...