TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG

LA UNITAT LINGÜÍSTICA DEL VALENCIÀ I EL CATALÀ: DEMOSTRACIÓ HISTÒRICA, FILOLÒGICA I DOCUMENTAL (Versió doctoral) Nota prèvia sobre els fragments: Incloc fragments breus i fidels de textos clàssics (llatí medieval, català medieval i valencià clàssic) a tall d’exemple i dins de límits prudents; sempre que calga, n’indique l’obra i el context. L’objectiu és mostrar la continuïtat idiomàtica més que no pas esgotar l’aparat crític. I. Pròleg metodològic i definicions operatives 1. Marc epistèmic i objecte d’estudi El present treball defensa, amb metodologia historico-filològica , que el valencià i el català constitueixen una sola llengua amb denominacions glotòniques diverses i amb varietat interna (valencià, balear, nord-occidental, central, rossellonès, etc.). Entenem per unitat lingüística la coincidència estructural —fonològica, morfosintàctica, lèxica i pragmàtica— que permet intercomprensió alta , normativitat compartida i tradició literària contínua . El terme valencià és plen...

El POBLE SOTERRAT...en l'oblit Sant Vicent del Raspeig Carrer Manuel Domínguez Margarit 1900 Plaça de l’església 1870 Al final del carrer Major en 1890 L’esgésia en 1955 Entrada al poble 1950. L’estació del poble 1912 Villa Margarita 1913, on avui està el parc Lo Torrent. Carrer Major amb l’església al fons 1850 Gran nevada a Sant Vicent 1932. Carrer Ample de Castelar 1931, la república. Gran nevada Sant Vicent del Raspeig 1932. Carrer Major 1923 Plaça de l’església 1920   Plaça de l’església 1903. Una de les ermites dels voltants 1922. L’església 1960 1950 amb l’església al fons i el mercat a la dreta Relleu del poble en 1955 Festes patronals a Sant Vicent 1970. L’escola de Sant Vicent del Raspeig 1955.   Restauració de l’església 1977 Villa Margarita 2010 Una de les cases de Sant Vicent del Raspeig 1913   EL mas del Tranquil.la, partida del Canastell. 1950 Una muller monyint a la plaça 1934. A la rambleta del riu sec, amb una ovella, anys 50. Mas de l'ARMELA La sega, am...

                              -Es volen carregar el nostre poble per benefici d'uns quatre-                                                       De la desfiguració sistemàtica del paisatge vernacle per afanys crematístics a Sant Vicent del Raspeig En aquesta vila nostra, antànys conreuada amb mans calloses i cor obstinat , es perpetra a hores d’ara un procés d’erosió patrimonial i estètica tan sistemàtic com ignominiós , consentit —quan no instigat— per determinats gestors públics, captius de la cobdícia especulativa i d’un urbanisme predador, acrític i insensible . Allà on s’alçaven cases baixes de teula cuita i façana calcinada pel sol ancestral , testimoni silenciós de generacions pageses, ara hi germinen en formació bacteriana blocs d’habitacles anodins , mastodòntics, ...

                                                                 -Es diu País Valencià-  Per Pere de la Figuera 1. Origen històric del nom “País Valencià” Des del segle XIX , molts intel·lectuals, escriptors i polítics progressistes (tant republicans com valencianistes) van començar a fer servir el terme “País Valencià” per referir-se al conjunt del territori valencià com una unitat cultural, social i política , diferent però germana de Catalunya i les Illes Balears. Joan Fuster , gran assagista de Sueca, el va fer servir molt durant el segle XX, i gràcies a ell es va recuperar com a nom d’identitat nacional, com un reconeixement de la valencianitat amb veu pròpia i sobirana.  2. Diferència amb “Comunitat Valenciana” El terme “Comunitat Valenciana” va ser imposat a partir de la Transició democràtica , en l...

                                                    -Es parla valencià a Sant Vicent del Raspeig- A Sant Vicent del Raspeig, encara hi batega la llengua amb la mateixa força antiga que mou les fulles dels ametlers quan el vent de gregal baixa serè des de les altures del Maigmó. El valencià, ací, no és una llengua morta ni folclòrica, sinó una veu quotidiana, domèstica i essencial. És la paraula primera dels qui es miren als ulls i es reconeixen sense intermediaris. La llengua no s’hi escolta, s’hi respira. És a la plaça del campanar, aquell lloc alt i sagrat on les campanes no toquen només l’hora sinó la memòria, on la llengua prèn cos i forma. Les dones velles, vestides de silenci i d’història, seuen a la fresca amb la saviesa calmada dels segles. Parlen entre elles amb una dolçor aspra, pròpia de la terra que han trepitjat des de la infància, amb aquell va...

PER L'home del Capell                                                      - Sant Vicent del Raspeig- Hi ha qui sosté, des del desconeixement més flagrant, que Sant Vicent del Raspeig no és més que un enclavament industrialitzat, mancat d'identitat pròpia, reduït a l'exercici servil de la restauració o, fins i tot, a una presència humana socialment intranscendent. Davant d’aquestes afirmacions tan simplistes i errònies, em veig en la necessitat —gairebé en l’obligació cívica— de reivindicar, amb veu clara i argumentada, la veritat complexa i matisada d’aquest noble municipi del mestral alacantí, enclavat al quadrant nord-occidental de la comarca de l’Alacantí. Sant Vicent del Raspeig presenta una configuració territorial que combina la concentració urbana amb una notable dispersió demogràfica al llarg del seu extens terme municipal. La seua població, qu...