LES NEVADES DEL MÓN ANTIU A SANT VICENT DEL RASPEIG

 

Les nevades del món antiu a Sant Vicent del Raspeig


FET PER LO TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG

Encara que hui en dia Sant Vicent del Raspeig s’associa a un fred, frígid en l'hivern, el passat ens mostra que la neu també ha format part de la seua història. En el món antic i preindustrial, les condicions climàtiques eren més extremes i variables, i els episodis de fred intens arribaven fins i tot a zones pròximes a la costa.

Un clima més dur en temps antius

Durant l’edat mitjana i l’edat moderna, sobretot entre els segles XIV i XIX, Europa va patir un període de refredament conegut com la Petita Edat del Gel. En aquells segles, els hiverns eren més llargs i rigorosos, fet que afavoria nevades en llocs on hui resulten poc habituals, com el Camp d’Alacant.

Sant Vicent del Raspeig, situat a una certa altura respecte al nivell de la mar i a prop de serres com el Maigmó, era especialment sensible a les entrades d’aire fred del nord i del nord-est. LO VENT TRAMUNTANAL.

Fonts històriques i memòria popular

Encara que no es conserven molts documents específics sobre Sant Vicent del Raspeig en èpoques antigues, les cròniques generals d’Alacant i del sud del Regne de València recullen episodis de grans fredorades i nevades que afectaren tota la comarca. En alguns hiverns, la neu arribà a quallar als camps, provocant problemes en l’agricultura i dificultats en els camins.

A més, la memòria oral ha transmés el record de nevades excepcionals que emblanquinaren el terme municipal, especialment les zones més obertes i elevades. Eren fenòmens poc freqüents, però molt impactants per a la població.

Efectes en la vida quotidiana

En una societat rural com la de l’antic Sant Vicent del Raspeig, la neu era al mateix temps motiu d’admiració i de preocupació. D’una banda, assegurava reserves d’aigua per als mesos següents; de l’altra, podia malmetre collites d’oliveres, garrofers i cereals. Els camins quedaven tallats i la vida diària es veia greument alterada.

Per això, les grans nevades quedaren fixades en la memòria col·lectiva com a referències temporals: «l’any de la gran nevada» o «l’hivern del fred fort».

Un record del passat

Amb el pas del temps i l’augment progressiu de les temperatures, les nevades a Sant Vicent del Raspeig s’han tornat cada vegada més excepcionals. Tot i això, el record d’aquells hiverns antics continua present en la història local i ens recorda que el clima mediterrani també ha conegut episodis extrems.

Les nevades del món antic formen part del patrimoni històric i cultural del poble i són un testimoni de la capacitat d’adaptació de les persones que habitaven aquestes terres.

Bon dia i salut! Bon nadal i bones festes!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No estaria malament una premsa actual en valencià en la ciutat d'Alacant, com els periòdics que hi havia abans de la guerra civil

Imatge
  ESTEM ELS ALICANTINS SOTA LA PRESSIÓ DE NO PODER LLEGIR EN LA NOSTRA PRÒPIA LLENGUA: EL VALENCIÀ Fet per lo Tio Canyot de Sant Vicent del Raspeig La premsa satírica alacantina: memòria, identitat i una necessitat pendent Al llarg dels segles XIX i XX, la ciutat d’Alacant va viure una etapa d’esplendor periodística que avui sovint oblidem. En una ciutat oberta al port, al comerç i a les idees, la premsa no sols informava: feia poble, creava consciència i articulava una veu pròpia. Especialment significativa va ser la premsa satírica en valencià, que amb humor, irreverència i esperit crític va saber connectar amb la gent senzilla dels barris, amb els treballadors i amb aquell alacantinisme popular que no sempre trobava espai en els grans diaris oficials. Entre les capçaleres més emblemàtiques destaquen El Cullerot Alicantí i El Tio Cuc , dos setmanaris que formen part inseparable de la història cultural de la ciutat. El Cullerot Alicantí: la burla com a arma crítica Fundat en ...
Més informació

La destil.lació de la barella i el menjar de moltes famílies santivicenteres del món antiu i no tan antiu.

Imatge
L'UTILITZAMENT DE LA BARRELLA I EL VERITABLE OFICI CARACTERÍSTIC DELS SANTVICENTERS   Per lo Tio Canyot de Sant Vicent del Raspeig                                Introducció Si ens aturem a pensar en com van nàixer coses tan quotidianes com el sabó o el vidre, segurament no imaginaríem que una part d’aquella història va tindre lloc ací mateix, a Sant Vicent del Raspeig. Entre marges de terra vermella i ferma, rambles reblides d'amerlerars i tossals ressecs, hi creixien unes plantes de tamany prou considerable però de gran valor: les soses i les barrelles. Hui les veiem com simples brosses del secà, però durant segles foren la clau d’una riquesa que arribava molt més lluny del nostre terme. En cremar-se, aquestes plantes deixaven una cendra plena de sals minerals, anomenada “pedra de sosa”, que servia per a fabricar sabó i vidre. Aquella cendra s’exportava des del port d’Alacant i era molt buscada arreu ...
Més informació

EL GUARET EN SANT VICENT DEL RASPEIG.

Imatge
                                                                EL GUARET  Per l'Home del Capell. Guaret: el any que la terra callava Als voltants de Sant Vicent del Raspeig, quan el camp encara marcava la vida de la gent, existia una paraula que tots pronunciaven amb respecte: guaret . Darrere d’aquell mot s’amagava un ritual antic, tan vell com els masos que, des de les llomes suaus del terme, vigilaven la feina dels llauradors. El moment de deixar fer a la terra Quan acabava la collita i les eres quedaven plenes de pols daurada, era també el temps de prendre decisions. El llaurador caminava pels seus bancals, remenant el sòl amb la bota, mirant el color de la terra com qui llig un llibre. Si el terreny havia donat massa dos anys seguits, si la collita havia sigut pobra o si la pluja no havia acompanyat, la sentència e...
Més informació