ALACANT PARLA I PARLARÀ VALENCIÀ
EL PRECIOSÍSIM VALENCIÀ MERIDIONAL ALICANTÍ
Alacant parla valencià. Aquesta afirmació, que hauria de ser una obvietat històrica, lingüística i cultural, encara avui és qüestionada per interessos polítics i per una voluntat clara de desarrelar el nostre poble de la seua pròpia identitat. Però la realitat és tossuda: Alacant és terra valenciana, i com a tal, és també terra de llengua valenciana, compartida amb la resta del País Valencià i amb els Països Catalans.
Històricament, després de la conquesta de Jaume I, Alacant fou repoblada majoritàriament per població catalanoparlant, sobretot procedent de les comarques centrals i del nord del territori. La llengua que s’hi va assentar fou el valencià, que durant segles ha sigut la llengua del poble, del camp, del comerç i de la vida quotidiana. Encara que el pas del temps, la pressió del castellà i les polítiques d’assimilació han afeblit el seu ús social, la llengua no ha desaparegut ni ha deixat de ser nostra.
El valencià d’Alacant té unes característiques pròpies, com qualsevol varietat viva d’una llengua. El parlar meridional, amb el seu lèxic, la seua fonètica i les seues formes particulars, no és cap prova de diferència lingüística, sinó tot el contrari: és una mostra clara de la riquesa interna d’una mateixa llengua compartida. Ningú no dubta que a València, Castelló o Tortosa es parla la mateixa llengua, malgrat les diferències. Per què, doncs, s’intenta negar Alacant?
Negar que Alacant parla valencià és negar la seua història i el seu poble. És voler convertir la ciutat en un espai sense arrels, desvinculat del seu territori natural. Aquesta negació no és innocent: respon a una estratègia de fragmentació que pretén trencar la unitat cultural i lingüística del País Valencià i allunyar-lo dels Països Catalans. Però la llengua no entén de fronteres administratives ni de discursos interessats.
Defendre Alacant dins els Països Catalans no és cap atac a ningú, sinó un acte de coherència i de justícia cultural. Compartim llengua amb Catalunya, les Illes Balears, la Franja i la resta de territoris catalanoparlants, i això ens enriqueix com a poble. La llengua que parlem a Alacant és la mateixa que s’escriu a Barcelona o a Palma, amb varietats diferents però amb una mateixa base comuna, reconeguda per la filologia i per la ciència lingüística internacional.
Cal, per tant, reivindicar Alacant com a part imprescindible del projecte cultural dels Països Catalans. Sense Alacant, el País Valencià queda incomplet; i sense el País Valencià, els Països Catalans perden una part fonamental de la seua ànima. Defendre la llengua a Alacant és defendre la continuïtat d’un poble que ha resistit segles de persecució, silenci i menyspreu.
La llengua és molt més que una eina de comunicació: és memòria, és identitat i és futur. Si deixem perdre el valencià a Alacant, perdem una part essencial de nosaltres mateixos. Per això cal defensar-lo amb orgull, usar-lo al carrer, a l’escola, a les institucions i als mitjans. Alacant parla valencià, i mentre hi haja qui el parle i el defense, Alacant continuarà sent poble.
Bon dia i salut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada