Entrevista escrita, a un avi de Sant Vicent del Raspeig. Curs de parlar alicantí, que ara està en perill d'extinció.
Entrevista a Pere Llopis al seu maset
Per salvar una mica el valencià meridional
Lo tio Canyot
Pere Llopis
Un dia de tants, de gener, anem al mas de Pere Llopis, en la partida de Canastell en Sant Vicent a fer-li una entrevista escrita, puix a la gent del camp no li agraden massa les càmeres i és s'expressen millor sense càmeres que els graven, car no estan acostumats a elles.
-Bon dia. Tu et dius Pere Llopis. Des de quin any vius aquí?, en este mas.
-Jo visc aquí d'ençà que vaig nastre, vaig nastre aquí mateix, i aquí m'he criat. Es van morir els pares i aquí m'he quedat, "solet", que diuen. No m'he he arribat a casar per circumstàncies de la vida.
-Quina és la rutina, Pere, que tu tens per a fer la vida diària al mas. Supose que no té moltes complicacions.
-Complicacions!, cap. Lo que sí és dur, és llaurar a mà, però la resta de les coses són sezilles. Astò és una vida d'eixes que diuen "rutinària". Tots els dies igual. Ara, que a la meua edat, em ve molt bé astò, estar al mas, en l'hort, cuidant una mica el petit ganao que tinc... Fi, un fum de coses.
-Quina edat té vostè?, si se pot preguntar.
-Home, pos jo tinc vuitanta-cinc!, i aquí em veus. Però m'agrà poc la vellea. Quan era jove, me'n anava a peu fins a Mutxamel ara, no puc!
-Però Mutxamel està a uns quant quilòmetres d'aquí.
-Sí, també me'n anava fins Agost, etcètera etcètera. Ara vaig en el meu burret, tan bonico q'es! Però hui, Mutxamel és molt diferent, al igual que Agost, i Sent Vicent tamé, però conserva encara algo de lo de denans. La plaça Major no ha canviat, quan era xicó sempre hi havia xics i agueles, ara igual, xics i agueles.
-És a dir que el poble manté una mica l'essència.
-Sí, però ha canviat prou! Ans, no n'havia cap castellà, ara està ple, però ple de debaes! Ans, tot lo món tenia un altre aire, hi havia ganaos, llauraors, menestrals... Hui només nai estafadors! Polítics roïns que no mos ajuden a ningú. Jo, si no fos per ma pensió no haguera pogut viure. I ara que la dreta se vol carregar tot! Però generalment, tot igual.
-I xalets, havia denans?
-No, només n'havia un d'un senyor que es dia Genaro. I eixe xalet era a la partia del Raspeig, però al Canastell només hi havia masos i masets disseminats, pràcticament com ara, però s'exercia molt més l'economia rural.
-I ara per acabar, quina és la seua valoració respecte a la situació del camp de Sent Vicent, s'haurien de donar ajudes i recolzar tots aquests pastors com vostè?
-Sí, home., naturalment. En lloc de fer ests desastres i edificar-ho tot per a que astò se faça una colònia, els pastors com moratros, homes de bé, que mos ajuden! Que no mos lleven la pastura edificant tot. Que sinó arribarà un moment que no hi puga pasturar cap ramat ni res! Però en fi, astò supose que millorarà en algun moment.
-Pere, gràcies per cedir-mos aquestes paraules.
-A vostè!
Treballant, llevant els amerlers que s'han assecat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada