ENDERROQUEN UNA VELLA CASA DE SANTA FAÇ DE MÉS DE DOS-CENTS ANYS PER A FER UN EDIFICI MODERN VORA LA CARRETERA
ENDERROQUEN UNA VELLA CASA DE SANTA FAÇ DE MÉS DE DOS-CENTS ANYS PER A FER UN EDIFICI MODERN VORA LA CARRETERA
Al País Valencià, des dels anys 50 del segle passat, hi ha hagut l’absurditat de la depredació urbanística sense cap sentit dins del nostre camp. Un exemple actual el trobem hui a la Santa Faç, pedania d’Alacant, on hi ha cases que potser són més velles, inclús, que el mateix monestir. Hui mateix han enderrocat una vella casa de vora tres-cents anys, al costat de la carretera, d’eixes grans cases de l’Horta d’Alacant.
A més, l’enderrocament s’ha fet sense l’opinió de la gent del poblet; és a dir, en ser una propietat privada, simplement les constructores l’han enderrocada, no sols l’edifici sinó més de tres-cents anys d’història. Eixa vella casa podia haver sigut el somni d’algú de bona voluntat: restaurar-la i deixar un palau en bones condicions, donant-li un aire més tradicional a les cases que formen el nucli urbà de la Santa Faç.
En canvi, en aquest desastrós món de capitalisme colonial, els que tenen diners han guanyat. La gallina de dalt li ha cagat a la gallina de baix. Les grans constructores han aconseguit riquesa econòmica a canvi de destrossar el país als nadius.
Precisament, en aquest palau de la Santa Faç —que ja se li podia dir palau quan existia— ha passat el mateix de sempre. Els que no pensen en res més que en els diners han arribat fins al punt que no els importa la terra, la qual cosa, en algun moment de la vida, els passarà factura.
Els cartells que havien posat davant de la façana principal de la casa ja feien malícia de veure’ls: tots en castellà, directes, amb imatges lluminoses i capitalistes, tapant allò vell, allò antic, allò de valor. Com si intentaren ocultar el passat i el present que s’estan carregant.
Hem de dir NO, d’una vegada, a les grans empreses anti-terra, anti-paisatge i anti-cultura. Hem de lluitar. Tanmateix, els problemes no són només aquests, sinó que, d’altra banda, també hi ha la qüestió climàtica, i això ressalta encara més quan es construeixen edificis en zones plenament rurals. El cas és que, en carregar-se una gran part de la vegetació i de la zona agrària, l’aire es torna més negre i irrespirable a les carreteres.
I ara ve una pregunta: els edificis contaminen per si mateixos? Sí o no? La resposta és: depén. Depén de com es faça la construcció, si és adequada o no. Primer, el que passa és que ens enganyen i diuen que la perifèria és el camp de la vila o ciutat que només serveix per a construir. Açò és una farsa i un nucli d’expropiacions per als llauradors de mala mort.
El més ecològic seria usar el que ja tenim: les cases velles, reformar-les per dins o llevar-les i fer-les iguals a com havien estat abans. Simplement.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada