No ho podem permetre, Planes es té que salvar si o si, ja li agrade el capitalisme o no.
30 de maig de 2026, Floreal del Raspeig.
500 vivendes a Planes: l'últim pas cap a la destrucció de la ruralia
LO DESASTRE CAPITALISTA PER A "MILLORAR EL COLONIALISME" LA INVASIÓ I L'ANTIECOLOGISME. NO, NO A LA MACROURBANITZACIÓ QUE VOLEN FER A PLANES, UN POBLET AÏLLAT, DEL COMPTAT I DE 697 HABITANTS QUE ACABARÀ EN MÉS DE 2000 HABITANTS.
Que no mos engalipen amb romanços...
No ens enganyem. El projecte de 500 vivendes a Planes no és una operació pensada per a garantir el futur del poble. No és una iniciativa destinada a assegurar habitatge assequible per als joves de la comarca. No és un pla per a reforçar la vida rural. És, sobretot, una operació de creixement urbanístic que respon a una lògica especulativa aliena a les necessitats reals del territori.
Durant dècades, les comarques interiors han sigut abandonades per les administracions. Ara, quan apareixen interessos econòmics sobre el sòl, resulta que de sobte sí que hi ha projectes, diners i urgència. Però la pregunta continua sent la mateixa: qui se'n beneficiarà?
La història recent està plena d'exemples de pobles i territoris transformats en productes immobiliaris. Els preus pugen, la dependència del turisme augmenta, el paisatge desapareix sota el formigó i la població local acaba convertida en espectadora dins de sa pròpia terra.
Els defensors del projecte parlaran de progrés. Però el progrés no consisteix a convertir cada racó del país en una oportunitat immobiliària. El progrés és que la gent jove puga quedar-se a viure al seu poble. És tindre serveis públics. És protegir el patrimoni natural. És garantir que el territori continue sent dels pobles que l'han mantingut viu durant generacions.
Des d'una perspectiva crítica amb el capitalisme, aquest tipus de projectes representen una idea molt concreta de desenvolupament: més construcció, més negoci, més mercantilització del territori. Tot allò que no genere rendibilitat econòmica immediata queda relegat a un segon pla, inclosa la cohesió social i la preservació del medi.
Per això, l'oposició a les 500 vivendes de Planes no és una qüestió de nostàlgia ni d'immobilisme. És una defensa legítima del dret de les comunitats locals a decidir quin futur volen. És una negativa a acceptar que l'única resposta als problemes del món rural siga continuar urbanitzant-lo.
La ruralia valenciana no necessita macroprojectes. Necessita respecte. Necessita inversió pública. Necessita serveis. Necessita habitatge per a la gent que hi viu i hi treballa. I necessita que es deixe de tractar el territori com una mercaderia més dins del mercat.
Perquè quan el negoci passa per davant del país, qui acaba pagant el preu és sempre el país. I una vegada el paisatge, la identitat i l'equilibri social s'han perdut, ja no hi ha marxa enrere.
De segur que arribarà el moment algun dia, en el que el poble s'alce contra els amos del capital i del prestigi, i acabe guanyant.
Deixe el correu d'una associació que vol salvar el poble de Planes per a qui vulga afiliar-se: noaldeaplanes@gmail.com
Visca la terra i muira lo mal govern!
Bon dia i salut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada