Certament, m'abelleix xarrar una mica de les darreres coses que estan passant al País Valencià concretament.

 EL PAÍS VALENCIÀ NO ESTÀ ARRUÏNAT COM A POBLE, CADA VOLTA TÉ MÉS FORÇA, I AIXÒ NO M'HO INVENTE JO.

La gent del poble valencià se n’adona de les conseqüències del capitalisme i de la paraula prohibida «colonització». Tot i això, anirem per parts, llevant-li els ossos al conill i destripant-lo.

És clar que la gent del poble sap molt bé què passa, però potser ara ho sap més que mai: coneix millor que mai les conseqüències d’aquest capitalisme colonial que hi ha al País Valencià i, per dissort, en molts altres llocs del món.

Darrerament, amb la vaga indefinida de professors d’enguany, molta gent —no sols professors i alumnes, perquè els alumnes també són persones amb un criteri propi i ben definit— s’ha adonat que el govern i el sistema actual són estranys i no acaben d’agradar del tot a la gent del País Valencià. Veient el que varen fer primer durant la DANA, amb vora 300 víctimes, inclosos fins i tot votants del sector capitalista, molts han pres consciència de qui voten i de quines persones són aquells que ens estan governant.

També, ara parlant de temes d’ensenyament, que tant sorpresos ens tenen a tots els ciutadans per la bona voluntat de la vaga de professors, estem veient una cosa molt important i que cal esmentar: la gent demana més valencià a l’escola, tant professors com alumnes i pares.

És curiós: el que volia fer veritablement el PP era carregar-se el valencià, i no tenen cap excusa. Això de dividir, a més de ser una idea que ja per si mateixa no té trellat ni fonament, era una manera d’incrementar el nombre de votants que anirien a la línia en castellà. Al cap i a la fi, la cosa ha sigut molt graciosa, puix que ha guanyat el valencià! Sí, ha guanyat.

En municipis inclús de parla castellana des de fa segles, on ara alguns volen apartar l’aprenentatge en la llengua del país, s’ha triat molt més valencià que castellà, per no parlar dels municipis plenament valencianoparlants.

Una cosa que al lector potser li farà gràcia és que qui volgué impulsar la llei educativa, és a dir, Josep Antoni Rovira —que públicament es fa anomenar Jose Antonio Rovira, encara que el seu nom siga Josep— prové d’una família plenament valencianoparlant i, a més, d’un poble on hi ha molta gent que parla valencià: Sant Vicent del Raspeig, que té un gran percentatge de població valencianoparlant.

Potser aquesta mena de gent, com és el cas de Rovira, té uns valors diferents, i no precisament per a bé, sinó que valoren els diners i la gent rica; no els importa la terra ni la gent, sinó sols el benefici econòmic que poden traure de la venda del terreny, de l’especulació i d’altres tipus d’«arts malignes».

La gent, el poble, els ciutadans de carrer, casolans i de bancal, ho sabem molt bé. O ens apanyem amb algun mètode d’esquerres, com pot ser el comunisme o el socialisme, o també podem innovar i tirar endavant. Les coses anteriors no han funcionat; cal fer esment que ni el socialisme ni el comunisme no s’han posat en pràctica d’una manera que arribara a funcionar.

Dissortadament, el capitalisme és una cosa que sempre funciona, encara que no és bo per a la societat en general, ni tan sols per als mateixos senyors amb un bon capital, puix que després —si és que no són psicòpates— es penedeixen de coses que no haurien d’haver fet, coses horribles i antihumanes.

En fi, tampoc no em desviaré massa dels temes principals. També hi ha una cosa interessant: la situació del rei del capitalisme, els Estats Units. La situació és tan tercermundista i absurda que els europeus estem acollonats. No volem un Donald Trump, i això significa que no volem ací ni un Llorca, ni un Rovira, i molt menys un Mazón.

De tal manera que, si no triem un sistema marxista o trotskista, la gent d’esquerres innovarem amb alguna alternativa.

Això sí: visca la terra i muira el mal govern.

Bon dia i salut!