Llegir en valencià, la millor cura contra el feixisme.

Llegir en valencià/català, la millor cura contra el feixisme

Fet per lo Tio Canyot de Sant Vicent del Raspeig

«La millor manera de passar-ho bé en una societat prou globalitzada és llegir allò que t’ompli per dins.»

Llegir és molt més que ajuntar paraules i passar pàgines. Llegir és pensar, imaginar, qüestionar i descobrir altres maneres de veure el món. I, en temps en què els discursos d’odi, la intolerància i el feixisme tornen a trobar espais on créixer, llegir pot ser una de les millors eines per combatre’ls.

I si, a més, llegim en valencià, estem fent molt més que gaudir d’un llibre. Estem mantenint viva una llengua, una cultura i una manera pròpia d’entendre i explicar la realitat.

El feixisme s’alimenta sovint de la por, de la ignorància i de la simplificació. Necessita enemics fàcils d’identificar i missatges senzills que no deixen espai al dubte. La lectura, en canvi, ens obliga a parar, a escoltar altres veus i a conviure amb idees diferents de les nostres. Un llibre pot fer-nos canviar d’opinió, posar-nos en la pell d’una altra persona o descobrir una realitat que desconeixíem.

Per això llegir és també un exercici de llibertat.

Llegir en valencià té, a més, una dimensió especial. En una societat cada vegada més globalitzada, on les grans llengües i les grans cultures tenen una presència enorme, continuar llegint i escrivint en la nostra llengua és una manera de dir que la diversitat també importa. No cal renunciar al món per estimar allò que és nostre. Al contrari: conéixer bé la nostra llengua ens permet mirar el món amb més eines i amb més criteri.

El valencià no ha de ser una llengua tancada en el passat ni reduïda a determinats àmbits. Ha de ser una llengua per a tot: per a riure, per a estimar, per a estudiar, per a discutir, per a crear i, evidentment, per a llegir.

Un poble que llig és un poble que pensa. I un poble que pensa és molt més difícil de manipular.

Potser per això, davant de la intolerància, la millor resposta no sempre és cridar més fort. De vegades és obrir un llibre. Llegir. Aprendre. Preguntar-se coses. Compartir-les amb els altres.

Perquè la lectura no ens fa iguals: ens fa més lliures per decidir qui volem ser.

Bon dia i salut.

Visca la terra i muira lo mal govern!