TIO CANYOT DE SANT VICENT DEL RASPEIG

                                                          Floreal del Raspeig Periòdic inèdit S'han trobat un senyor fent caca al bancal de sa casa i s'ha torcat el cul en una pedre. Pep el tio Cachirulo   Avui mateix, en la partida del Raspeig, uns domingueros piscinistes havien anat a tirar brossa al bancal d'un senyor malnomenat l'Imbècil del Poble, i la qüestió és que se'l han trobat fent caca i torcant-se el cul en una pedre, una pedre reona. Els pobrets dels domingueros que només volien tirar-li brossa al seu bancal s'han trobat aquesta sorpresa, i el senyor les ha llançat la pedre amb trossets de merda recentment eixida del forn. Els domingueros que només volien tirar-li la seua brossa al bancal d'aquell senyor, dissortadament ja no són al món, puix les ha donat un atac de "VALENCIANISME", puix consideren que és massa valencià ...

                                                              Les terres valorianes Allà, en l’altiplà del malladar de les masades de Planisses hi ha una història soterrada, la d’Enric Valor amb aquest paratge idíl·lic, envoltat de cingles esmolats, de guarets de terra sense conrear, de masos caiguts i en l’oblit. Avui dia hi ha qui fa suposicions sobre aquest lloc —la majoria inexactes—. Tot açò és pel desconeixement de cara al lloc i la persona es deixa portar per la fantasia del seu cap; no dic que estiga malament, però sempre cal conéixer la història real de les coses. Enric Valor, gran mestre de les lletres valencianes, va ser l’hereu d’aquest mas, igual que el mas de la Lloma a Penàguila, en la serra d’Aitana. Aquest mas, que va ser possessió del seu pare, Enric Valor Amorós, va ser el sustent econòmic durant la infantesa de l’...

                                                               -FLOREAL DEL RASPEIG-                                       -NOU PERIÒDIC-                                            -Setmanari- Avui s'ha mort un avi al veure una colla de koreanos domingueros furant-li les armeles.                   Pep Carbonell. Periodista: Avui hem tingut la dissort que un home de Floreal del Raspeig li ha donat un par cardiac al vore una colla de "koreanos" furtant-li les armeles, que havia conreat tot l'any. L'home es deia Pere Terrós de Bancal, i al vore aquests domi- ngueros xaleteristes de ...

lA VEU D'ALACANT Hem de dir no a aquesta mena de desficacis que s’estan projectant a Sant Vicent, Castalla i Mutxamel, pobles d’origen agrari que, encara que hui en dia ho siguen en menor mesura, continuen tenint arrels al camp. En el cas de Castalla, s’han presentat projectes de grans macroconstruccions que amenacen la fisonomia del poble. Espere que els castelluts tinguen trellat i no permeten que al casc antic s’alce l’Escola de Música “Sergio Llobregat Ruíz”. Una proposta així, que probablement ni tan sols naix d’un castellut, posaria en perill l’essència del poble, carregant-se no sols el barri antic, sinó també el més modern, que al capdavall encara conserva un encant especial. Castalla és un poble molt ben preservat, i cal defendre’l amb fermesa. A Sant Vicent del Raspeig, malgrat que ja han malmés bona cosa amb la construcció de macroedificis només per motius econòmics, he de dir ben clar que ni a mi ni a cap santvicenter amb trellat ens sembla bé aquesta barrabassada. V...

                                                         EL MAS DE PLANISSES El mas de Planisses: entre la memòria i l’oblit El mas de Planisses , lligat indissolublement a la figura d’ Enric Valor , un dels pilars de la narrativa contemporània en valencià, agonitza hui en ruïnes , despullat de vida, cobert de silenci. Situat a la valleta de l’Almussai , als contraforts de la serra de Castalla i del Maigmó , també anomenada, aquest mas fou, durant anys, nucli vital, espai creatiu i refugi espiritual per a un home que sabia escoltar el batec de la terra i transformar-lo en paraula escrita. Però tot canvià quan fou expropiat per la Falange , sota pretextos socials i econòmics que amagaven, en realitat, una voluntat de domini i anul·lació. No sols el mas de Planisses li fou arrabassat: també altres masos i propietats agrícoles que formaven part ...

        L’abandonament dels masos al País Valencià: causes, dades i conseqüències Durant segles, el mas ha estat una unitat econòmica i de poblament fonamental al món rural valencià, especialment a les comarques interiors. Amb una estructura sòlida, sovint autosuficient, i un sistema de transmissió patrimonial vinculat a la família extensa, el mas articulava la vida agrícola i ramadera de bona part del territori. Tanmateix, a partir del segle XX —i sobretot a partir del franquisme— es produí un procés progressiu d’abandonament d’aquests espais, que ha deixat empremta tant en el paisatge com en la cultura rural del País Valencià. 1. El mas com a nucli de vida rural El mas valencià és una construcció rural, aïllada o semiagrupada, que inclou habitatge, corrals, celler, cisterna, terres de cultiu i, sovint, espais boscosos. Més enllà de la funció productiva, els masos han estat espais de transmissió cultural, de toponímia pròpia, i de relació directa amb el territo...

LA UNITAT LINGÜÍSTICA DEL VALENCIÀ I EL CATALÀ: DEMOSTRACIÓ HISTÒRICA, FILOLÒGICA I DOCUMENTAL (Versió doctoral) Nota prèvia sobre els fragments: Incloc fragments breus i fidels de textos clàssics (llatí medieval, català medieval i valencià clàssic) a tall d’exemple i dins de límits prudents; sempre que calga, n’indique l’obra i el context. L’objectiu és mostrar la continuïtat idiomàtica més que no pas esgotar l’aparat crític. I. Pròleg metodològic i definicions operatives 1. Marc epistèmic i objecte d’estudi El present treball defensa, amb metodologia historico-filològica , que el valencià i el català constitueixen una sola llengua amb denominacions glotòniques diverses i amb varietat interna (valencià, balear, nord-occidental, central, rossellonès, etc.). Entenem per unitat lingüística la coincidència estructural —fonològica, morfosintàctica, lèxica i pragmàtica— que permet intercomprensió alta , normativitat compartida i tradició literària contínua . El terme valencià és plen...

El POBLE SOTERRAT...en l'oblit Sant Vicent del Raspeig Carrer Manuel Domínguez Margarit 1900 Plaça de l’església 1870 Al final del carrer Major en 1890 L’esgésia en 1955 Entrada al poble 1950. L’estació del poble 1912 Villa Margarita 1913, on avui està el parc Lo Torrent. Carrer Major amb l’església al fons 1850 Gran nevada a Sant Vicent 1932. Carrer Ample de Castelar 1931, la república. Gran nevada Sant Vicent del Raspeig 1932. Carrer Major 1923 Plaça de l’església 1920   Plaça de l’església 1903. Una de les ermites dels voltants 1922. L’església 1960 1950 amb l’església al fons i el mercat a la dreta Relleu del poble en 1955 Festes patronals a Sant Vicent 1970. L’escola de Sant Vicent del Raspeig 1955.   Restauració de l’església 1977 Villa Margarita 2010 Una de les cases de Sant Vicent del Raspeig 1913   EL mas del Tranquil.la, partida del Canastell. 1950 Una muller monyint a la plaça 1934. A la rambleta del riu sec, amb una ovella, anys 50. Mas de l'ARMELA La sega, am...